LA FESTA
I enmig de l’any, la Festa. Com un dátil
madur,
com aquelles magranes i bacores de
cera
que s’obrien i duien dins una Marededéu
de l’Assumpció blanca, un bolic de cotó.
Festa d’homes parlant per enmig del carrer,
fresques mates d’alfàbiga dins d’un dribell de
fang,
vora el pou a remulla, coixineres d’ametles,
el gesmiler del còssil i els grills de mitja nit.
Dins la Festa hi havia l’alé dels
llavis d’Elx,
cremava, calent, l’aire; portes del temple
obertes;
la pell de la Rescèlica, or a la llum d’agost.
L’olor acre dels braços, barrejada amb la pólvora,
ferma l’àmbit del poble, la suor com un tro,
com un rellamp, els joves boten foc per les places.
Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p.100.
*Rescèlica
Amb la Mare de Déu morta, baixa la Rescèlica, un artefacte carregat amb quatre àngels i un sacerdot encarregat de pujar l'ànima de la Verge al cel.
Amb la Mare de Déu morta, baixa la Rescèlica, un artefacte carregat amb quatre àngels i un sacerdot encarregat de pujar l'ànima de la Verge al cel.
 |
| Rescèlica |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada