PISTA 5

L’ANTIC JARDÍ D’ÍTACA

(…) la glòria del jardí (…)

DAVID JOU 

1

I al bell mig d’aquells dies, com un regal del temps,

vaig trobar un jardí, el jardí d’un poeta

com una àmplia finestra de bat a bat oberta

a un migjorn de colors encerclat de palmeres.

I al jardí que trobava el temps em féu jardins,

matisos de geranis on no deixar memòria,

on passar com les flors, l’una igual a les altres,

ara que el temps matava, l’ambició finia.

Per a mi hi van créixer els rosers i les dàlies,

Crisantems, estills, fúcsies, margalides i hortènsies

plantats amb goig i cura, cadascun en ser temps,

assutzenes del frare sant Pasqualet, pastor

que resava i ballava a la cova d’Orito, 

territoris d'amor els seus ulls abastaven.

Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 137

Geranis