PER A UNA ELEGIA INCOMPLETA
1
Vaig haver de tornar fins a la llum
primera,
un cel fet tot de palmes, unes serres
resseques,
sense fonts, sense arbredes, amb
baladre i fardatxos,
raboigat, cantaueso, roca i sol a l’estiu.
Retornava a la casa després d’anys i
distàncies,
al meu món, la gent meua, el meu
poble, dels qui
n’era la veu i el cant. Un àmbit de
silenci
m’aguardava des d’una eternitat
arrere.
Duia amb mi la paüra que em gelassen
el cor
aquell cel, les palmeres, la llum que els
ulls feria
amb dits d’adolescent, un temps que em va
pertànyer.
Van quedar endarrere cossos, records, presències,
pur temps d’aprenentatge com un càntir que es
plena,
com les aigües primeres que comencen el riu.
Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 79
GENT
2
Vaig trobar dones velles, al carrer
assegudes,
que buscaven al cel els presagis de pluja,
si gelarà les faves, els pésols, les
ametles.
I a l’hort, en la replaça, la tia Rosa
feia
hortènsies gegants amb aigua del pou,
clara,
sota l’ombra que, al juny, els donava un
trespol
bastit amb palmes seques nugades amb
cordells
d’espart que suportaven uns puntals
d’olivera.
I la tia Isabel, que feia fogassetes
amb pinyonets i panses, coquetes i
almorjàvenes,
-com al conte hi posava mots dintre
dels pastissos-,
Rotllets d’anís, penjolls de sucre i
massapà
farcits de cabell d’àngel que
portaven al coll
els xiquets en el sant, amb caramels i cintes.
Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 134
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada