Les restes d'una almàssera

Entre el pont d'Altamira i la passarel·la del Mercat trobem unes antigues premses d'oli, la producció del qual es va veure incrementada a partir del segle XVIII esdevenint el principal recurs econòmic d'Elx.

Podria dir-se que, a Elx, només hi ha hagut dos tipus d’indústries més o menys tecnificades: la fabricació del sabó i la del calcer.

Una de les primeres indústries fou la fabricació del sabó, ja que l’oli d’oliva era abundant i a les zones humides i salobres es conreava la barrella: aquest matoll es cremava primer i, amb les cendres (que eren molt alcalines) mesclades amb aigua, es produïa un lleixiu al qual se li afegia oli i sal marina en grans quantitats i s’obtenia el sabó.

A finals del segle XVI en un carrer es concentraven 28 almàsseres i l’any 1783 n’eren 210 en tota la ciutat (Gozálvez Pérez, 1977:88). En 1722 Elx tenia 11 fàbriques de sabó amb dues calderes cadascuna, però va començar una davallada que portà el tancament de fàbriques; el 1770 produïen sabó únicament 4 fàbriques. La crisi fou sabonera, però no agrícola. L’aliança entre els grans propietaris il·licitans i els mercaders portuaris alacantins per a exportar les matèries primeres (oli i barrella) fou incompatible amb la fabricació de sabó.

L'antic cinema Capitol

La realitzadora cinematogràfica Gudie Lawaetz, esperonada per l’entusiasme que el cantant Lluís Llach li inferí sobre la Festa, se’n vingué a filmar-la juntament amb el director anglés Michael Doods. La filmació començà l'hivern de 1977 amb les festes de la Vinguda de la Verge Maria i va acabar l'agost de l’any 1978 amb la solemnitat de la coronació. El film The Mistery of Elche, produït per O. B. Hardison, va suposar 25 milions de pessetes costejats per la Folger Shakespeare Library de Washintong. 

 La pel·lícula, d’una duració  de 125 minuts, s’estrenà el 6 d'abril de 1979 a Washintong i Detroit. El 24 de maig es presentà a Elx a la Sala Capitol. Es tracta d’una versió comercial que s’ha projectat molt poques vegades i de la qual l’Ajuntament il·licità en posseeix una còpia.

 

L'edifici de l'antic cinema Capitol va ser construït entre 1945 i 1950 per l'arquitecte Santiago Pérez Aracil en el mateix edifici on va estar fins al 1936 el casino. Actualment, l'antic cine Capitol està ocupat per una important firma de moda però en la seua reconversió han sigut conservats alguns elements de la decoració interior: les motllures i la gran obertura on s'ubicava la pantalla de projeccions. El Capitol era un cine luxós amb un gran vestíbul, un enorme pati de butaques i un amfiteatre. 

El cine Capitol va deixar de funcionar definitivament el 29 de maig de 2003 amb la projecció de la pel·lícula El caçador de somnis, dirigida per Lawrence Kasdan. 

La vinguda de la Mare de Déu

La llegenda diu que la nit del dia 28 de desembre, fa molts anys, va arribar a la platja de Tamarit una barca o arca amb una imatge de la Mare de Déu i la consueta. Francesc Cantó, la persona que vigilava les platges, va descobrir l’arca dins de l’aigua.

Cada 28 de desembre, de bon matí, moltes persones d’Elx arrepleguen la Mare de Déu de la platja i la porten a l’Hort de les Portes Encarnades. Per a dur la Mare de Déu a la ciutat s’utilitza un carro tirat per bous. En aquesta casa, abans, la “Mare de Déu de l’Assumpció” passava la nit del 27 al 28 de desembre. Era portada a la primera habitació a la dreta en entrar a la casa, i després de posar-li ciris i flors, li resaven durant tota la nit, esperant que al dia següent es realitzara la representació de com el guardacostes Francesc Cantó anunciava al Consell d’Elx la troballa de l’estàtua de la Verge a la platja del Tamarit.

Hui en dia aquesta tradició continua encara que el que es fa és una representació de la troballa de la Verge a la platja del Tamarit el matí del dia 28, una romeria fins la casa de l’hort de les Portes Encarnades i posteriorment, a la vesprada, la representació de l’anunci de Cantó i la processó per dur la Verge a la Basílica de Santa Maria.

Cantó recorre a cavall la distància entre l’Hort de les Portes Encarnades, en el barri del Raval, i la Plaça de l’Ajuntament, per contar a tot el món el que ha vist.