diumenge, 24 d’abril de 2016

PISTA 5


L’ANTIC JARDÍ D’ÍTACA

(…) la glòria del jardí (…)
DAVID JOU 

1

I al bell mig d’aquells dies, com un regal del temps,
vaig trobar un jardí, el jardí d’un poeta
com una àmplia finestra de bat a bat oberta
a un migjorn de colors encerclat de palmeres.

I al jardí que trobava el temps em féu jardins,
matisos de geranis on no deixar memòria,
on passar com les flors, l’una igual a les altres,
ara que el temps matava, l’ambició finia.

Per a mi hi van créixer els rosers i les dàlies,
Crisantems, estills, fúcsies, margalides i hortènsies
plantats amb goig i cura, cadascun en ser temps,

assutzenes del frare sant Pasqualet, pastor
que resava i ballava a la cova d’Orito, 
territoris d'amor els seus ulls abastaven.




Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 137

Geranis