MARIA MERCÈ
1
Quan aquell desembre
havia de nàixer
Maria Mercè,
m’envià la mama
a ca ma cosina.
Sa mare, ma tia,
encara vivia
a prop del canal.
Tenia set anys,
final de la tardor.
Pel camí duria
el meu berenar
de pa i xocolate;
encara no eren
les rosques aquelles
que em feia la mama
i tots admiraven,
tan plenes d'avio.
Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 123
3
Molt lluny d’aquell món,
finida la màgia,
seca la tendresa,
vet aquí que amb versos
intente evocar
un poc d’aquell temps
on vam créixer junts,
rics de sol i d’aire,
un poc d’aquell poble
…
ple d’infants fent bulla,
el Filet de Fora,
la
Rambla i
els horts,
aquell poble vell.
Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 131
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada