diumenge, 24 d’abril de 2016

PISTA 6


PER A UNA ELEGIA INCOMPLETA


1

Vaig haver de tornar fins a la llum primera,
un cel fet tot de palmes, unes serres resseques,
sense fonts, sense arbredes, amb baladre i fardatxos,
raboigat, cantaueso, roca i sol a l’estiu.

Retornava a la casa després d’anys i distàncies,
al meu món, la gent meua, el meu poble, dels qui
n’era la veu i el cant. Un àmbit de silenci
m’aguardava des d’una eternitat arrere.

Duia amb mi la paüra que em gelassen el cor
aquell cel, les palmeres, la llum que els ulls feria
amb dits d’adolescent, un temps que em va pertànyer.

Van quedar endarrere cossos, records, presències,
pur temps d’aprenentatge com un càntir que es plena,
com les aigües primeres que comencen el riu.


Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 79

 
GENT
2
Vaig trobar dones velles, al carrer assegudes,
que buscaven al cel els presagis de pluja,
si gelarà les faves, els pésols, les ametles.
I a l’hort, en la replaça, la tia Rosa feia

hortènsies gegants amb aigua del pou, clara,
sota l’ombra que, al juny, els donava un trespol
bastit amb palmes seques nugades amb cordells
d’espart que suportaven uns puntals d’olivera.

I la tia Isabel, que feia fogassetes
amb pinyonets i panses, coquetes i almorjàvenes,
-com al conte hi posava mots dintre dels pastissos-,

Rotllets d’anís, penjolls de sucre i massapà
farcits de cabell d’àngel que portaven al coll
els xiquets en el sant, amb caramels i cintes.

 
Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 134