PISTA 1

 











AUTOBIOGRAFIA

El vint de maig vaig nàixer

de l’any cinquanta-dos

Escorpí  sobre Taure

em va gravar la pell

amb les seues estrelles.

Era el número onze,

carrer de Joaquim Santo,

el sud del raval d’Elx,

casa de planta baixa,

carrer ple de pols o fang,

un poble vell perdut

pels fragments de la història,

pel temps que passa i trenca

les coses, les persones,

els records, les vivències.

Van haver de gastar pales

per fer-me nàixer

(no he sabut mai com fer

per a viure com cal)

i encara me’n recorde

com va patir ma mare

per a portar al món

un xiquet malaltís

que calgué batejar

als pocs dies de nàixer,

sens comprar-li vestit,

ni fer convit, ni res

pel temor que es morís.

Vaig ser el primer fill

d’una casa de camp,

horts del Sol i en Joan.

També en aquest camp d’Elx

van nàixer tots els meus

avantpassats que sé,

palmerers, llauradors.

Pallús per part d’una àvia,

panxorro per de l’altra,

Mon pare era dels príncips,

el gran dels germans,

ma mare, la xequica.

Dos homes, dues dones.

No vaig conéixer l’avi

per la part de mon pare,

de nom Gaspar, diu que

sabia de negocis,

i quan alfarrassava

les magranes i els dàtils,

cada unglada en la pell

d’una mangrana verda

eren cinquanta arrobes.

Per als dàtils, un nuc

fet en una palmeta

eren seixanta arrobes,

ço vol dir una càrrega.

Amb l’avi de la mare

Diu que ens volíem molt,

que el trobava a faltar;

ell m’ensenyà a llegir

i em duia amb bicicleta

al camp de lo i Tarí;

també a la barberia,

on llegia els diaris,

feia corda d’espart

segut a una cadira

baixa de fusta i boga,

i enversava de jove,

i portà la bandera

tricolor al davant

de la gent d’Atzavares

quan tothom festejava

la Segona República.

Però això ho vaig saber

molt més tard, anys després,

quan de nit ens quedàvem

parlant la mare i jo

a la cuina en silenci.

(No solien a casa

parlar mai de la guerra)

L’avi Joan morí

d’una torbeta al cap

l’últim dia d’agost

de l’any cinquanta-set,

la nit de Sant Ramon,

quan boten la palmera

de fi de festes d’Elx.

Per primera vegada 

entreveia la mort.

Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 105-109