diumenge, 24 d’abril de 2016

PISTA 1



 











AUTOBIOGRAFIA

El vint de maig vaig nàixer
de l’any cinquanta-dos
Escorpí  sobre Taure
em va gravar la pell
amb les seues estrelles.

Era el número onze,
carrer de Joaquim Santo,
el sud del raval d’Elx,
casa de planta baixa,
carrer ple de pols o fang,

un poble vell perdut
pels fragments de la història,
pel temps que passa i trenca
les coses, les persones,
els records, les vivències.

Van haver de gastar pales
per fer-me nàixer
(no he sabut mai com fer
per a viure com cal)
i encara me’n recorde

com va patir ma mare
per a portar al món
un xiquet malaltís
que calgué batejar
als pocs dies de nàixer,

sens comprar-li vestit,
ni fer convit, ni res
pel temor que es morís.
Vaig ser el primer fill
d’una casa de camp,

horts del Sol i en Joan.
També en aquest camp d’Elx
van nàixer tots els meus
avantpassats que sé,
palmerers, llauradors.

Pallús per part d’una àvia,
panxorro per de l’altra,
Mon pare era dels príncips,
el gran dels germans,
ma mare, la xequica.

Dos homes, dues dones.
No vaig conéixer l’avi
per la part de mon pare,
de nom Gaspar, diu que
sabia de negocis,

i quan alfarrassava
les magranes i els dàtils,
cada unglada en la pell
d’una mangrana verda
eren cinquanta arrobes.

Per als dàtils, un nuc
fet en una palmeta
eren seixanta arrobes,
ço vol dir una càrrega.
Amb l’avi de la mare

Diu que ens volíem molt,
que el trobava a faltar;
ell m’ensenyà a llegir
i em duia amb bicicleta
al camp de lo i Tarí;
també a la barberia,
on llegia els diaris,
feia corda d’espart
segut a una cadira
baixa de fusta i boga,

i enversava de jove,
i portà la bandera
tricolor al davant
de la gent d’Atzavares
quan tothom festejava

la Segona República.
Però això ho vaig saber
molt més tard, anys després,
quan de nit ens quedàvem
parlant la mare i jo

a la cuina en silenci.
(No solien a casa
parlar mai de la guerra)
L’avi Joan morí
d’una torbeta al cap
l’últim dia d’agost
de l’any cinquanta-set,
la nit de Sant Ramon,
quan boten la palmera
de fi de festes d’Elx.

Per primera vegada 
entreveia la mort.


Jaén i Urban, Gaspar (2012), Testament. Sonets de l’hort de palmeres. Tarragona, Arola editors, p. 105-109