El Molí del Real

El doctor il·licità Nicolàs Caro i Martí comptava entre els nombrosos béns, amb l’Hort del Real -actual Parc Municipal d’Elx- on es troba el Molí del Real, datat cap el segle XVIII. L’any 1666 va morir el doctor i la propietat l’heretà la néta, Isabel Caro. Tot i que aquesta va tindre descendència, Francisca Estany, aquesta i d’altres propietats del doctor van acabar en mans de la imatge de la Nostra Senyora de l’Assumpció.

És possible que abans del segle XVIII, en el mateix lloc que hui en dia ocupa el Molí del Real, hi haguera un molí hidràulic d’origen àrab però no s’ha conservat cap document que ho confirme.

El molí, com tants altres que es distribuïen en el curs de la Séquia Major, utilitzava l’aigua i la força de gravetat per moure les moles de pedra que molien el blat i obtindre, així, farina.

Actualment, al Molí del Real trobem les dependències de l’Associació de Belles Arts d’Elx (ABAE). A més, a la façana trobem una placa commemorativa de la fundació de l’Agrupació Socialista d’Elx el 1891. La població en aquells anys era d’uns 14.000 habitants i anava augmentant dia rere dia a causa de l’èxode rural i la immigració d’altres zones de l’estat que buscava treball. Durant les primeres dècades del segle XX comença a configurar-se l’Elx que hui en dia coneixem: una ciutat industrial. Això implicava que molts obrers treballaren en condicions, molt sovint, infrahumanes. L’explotació laboral va comportar l’exigència d’uns drets laborals que no existien. Els treballadors es van organitzar després de la visita a la ciutat de Pablo Iglesias, figura política emergent en aquells moments.