dimarts, 31 de gener de 2017

Les restes d'una almàssera

Entre el pont d'Altamira i la passarel·la del Mercat trobem unes antigues premses d'oli, la producció del qual es va veure incrementada a partir del segle XVIII esdevenint el principal recurs econòmic d'Elx.



Podria dir-se que, a Elx, només hi ha hagut dos tipus d’indústries més o menys tecnificades: la fabricació del sabó i la del calcer.

Una de les primeres indústries fou la fabricació del sabó, ja que l’oli d’oliva era abundant i a les zones humides i salobres es conreava la barrella: aquest matoll es cremava primer i, amb les cendres (que eren molt alcalines) mesclades amb aigua, es produïa un lleixiu al qual se li afegia oli i sal marina en grans quantitats i s’obtenia el sabó.

A finals del segle XVI en un carrer es concentraven 28 almàsseres i l’any 1783 n’eren 210 en tota la ciutat (Gozálvez Pérez, 1977:88). En 1722 Elx tenia 11 fàbriques de sabó amb dues calderes cadascuna, però va començar una davallada que portà el tancament de fàbriques; el 1770 produïen sabó únicament 4 fàbriques. La crisi fou sabonera, però no agrícola. L’aliança entre els grans propietaris il·licitans i els mercaders portuaris alacantins per a exportar les matèries primeres (oli i barrella) fou incompatible amb la fabricació de sabó.